Fa temps que aquest article em ronda pel cap. El problema es que fins ara no havia tingut masses gases d’expressar la meva opinió sobre aquest tema més que a uns pocs amics. És un tema difícil, espinós, on sovint la gent rellisca i fica la pota. En sóc conscient d’això. Però també sóc conscient que les coses no poden seguir així. Fins ara hem passat temps de bondat i riquesa, on qui més robava era millor vist i més respectat. La corrupció es premiava amb vots, i el caciquisme et portava a guanyar 9 vegades en 10 anys la loteria (si no que li  preguntin al Fabra, antic president de la Diputació de Castelló).

També sóc conscient de la difícil situació econòmica per la que estem passant. Tant classes baixes-mitjanes-(altes?) com empreses i organismes públics. Els diners que arriben són insuficients per a mantenir el nivell de vida que portàvem fins fa pocs anys. És veritat. Però també és veritat que és un nivell de vida molt alt que hem assolit gràcies a la empenta de tots els ciutadans. No gràcies al beneplàcit d’uns quants.

I aquests quants (molt respectables) ara ens volen extirpar en bé de l’Estat allò que ens diferència d’Estats Units: una sanitat pública molt molt bona. Sí, ja sé que la sanitat és un pou immens en el que cauen milions i milions, però també sé que moltes famílies no es poden ni es podran permetre mai contractar una mútua privada. I per aquestes persones és per les que l’estat ha de tenir cura. Perquè un estat del benestar significa moltes coses, però potser la més important és la de garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades. La seva funció principal és la de vetllar perquè es minimitzin les diferències socials, perquè no hi hagin persones molt riques, ni molt pobres.

I en temps de crisi com aquest és quan l’estat del benestar ha de tenir cura de les persones desemparades ja que si no el que comença sent un petit refredat d’hivern sense importància acaba convertint-se en una pulmonia en un estat vell, decrèpit i afeblit. I tots sabem què significa això.

També sé que és difícil obtenir diners, sí. A tots ens és difícil, però existeixen solucions imaginatives, es pot aplicar la innovació, la I+D, crear un nou model d’estat.       Perquè… les crisis serveixen per això: per canviar, per millorar, per innovar. Però per a fer això s’ha de tenir uns governats que tinguin clar la seva ideologia, què fer amb el país, encaminant-nos cap a un futur millor.

Malauradament crec que qui actualment ens està manant (tant a Catalunya, Espanya, Europa, …) no tenen cap idea clara. Perquè no s’hi val això de dir: com que Europa ens dirà què fer, no cal que ho pensem nosaltres. NO! Així no es pot fer res. Així ens encamineu a un capitalisme salvatge que es devora a sí mateix i ens portarà a moltes crisis en els períodes successius.

Ens hem de separar dels mercats, aquest intangible que ens devora pel seu afany de diners, de poder i de les riqueses que esperen treure’ns. El problema encara no és Espanya. El problema és algo més poderós encara. El problema és la nostra ànsia de tenir diners, de millorar a costa dels altres.

Crec que la solució no és complicada, però requereix una gran determinació per posar-la en pràctica. Primer de tot: perquè no fem com els Islandesos que han tancat a la presó els principals causants de la crisi? És molt fàcil fer-ho. Només cal determinació i tenir clars els objectius. I segon, però no per això menys important: perquè no ens separem dels mercats, evitant que controlin el nostre futur i imposem impostos als especuladors per evitar que això succeeixi? Crec que no és més complicat que retallar salaris.

Però, ja per acabar, sé que les meves idees cauran en sac trencat, i que els nostres dirigents no tenen els collons prou ben posats com per fer-ho. Un govern tant humil que s’auto denomina el “govern dels millors” i on tots surten d’escoles de negoci privades, no crec que s’atreveixi a trencar amb tot allò preestablert.

Per últim, aquest anunci magistral. Què significa un full en blanc?

Salutacions, i molta molta sort. Tots la necesitarem.